La frase musical de Mozart és fluida, viva, i té una cadència de 120 pulsacions/minut, que es correspon als ritmes neurològics, i és rica en freqüències altes, aguts, i en harmònics.
Mozart també ens porta cap a aquest punt últim, però d’una manera espontània: ell sap vibrar amb el seu cor de nen.
Mozart va saber descobrir en el gregorià la plenitud de l’home adult realitzat que espera el paradís, però necessitem la seva música d’infant per arribar-hi… Un ens dóna l’energia i l’altre ens ajuda a canalitzar-la…
Ja de nen Mozart obeïa els cànons de la creativitat, componia sense que ningú li hagués ensenyat; la seva música va néixer de l’espontaneïtat, dels bioritmes universals i de l’alegria infantil, i va poder conservar-los fins a l’edat adulta. Malgrat els avatars de la seva vida personal, la seva música era igual de perfecta (mai va fer cap rectificació a les seves partitures): ell era la manifestació encarnada de la música, és com si la música l’obligués a compondre, vivia al ritme de la seva creativitat, va assimilar tots els estils però no en va imitar cap. Més que músic era la música, i ens ha fet assequible l’eternitat.
Mozart i el cant gregorià estan en ressonància i en harmonia amb els nostres ritmes biològics (Mozart, neurològics; cant gregorià, fisiològics) i amb les lleis de l’univers.